Company

Company, mosseguem la vida!

Que l'amor ens ragi als llavis:

Farem un pacte de sang

quan lluna plena s'ablami!

Farem un pacte de sang,

una conjura de ràbia

que ens faci estalvis del seny

que ens té la soga filada!

Company, mosseguem la vida

sota la lluna granada.

                                       Cau de llunes. Maria Mercè Marçal

Un món feliç

Pavlov en fou un dels principals fundadors, i J.B.Watson el consolidar com a base de la nova corrent psicoeducativa, el conductisme. Parlo doncs, del condicionament. Aquesta tècnica que a voltes ens és tan útil, però que alhora pot convertir-se en una eina de control social. 

Els estudis amb el "gos de pavolv" van ser el sorgiment d'aquesta tècnica, basada en uns mecanismes molt simples. 
S'agafa un Estímul Incondiconat (EI), com per exemple el menjar del gos, que provoca una Resposta Incondicionada (RI), la salivació. A continuació presentarem un Estímul Condicionat (EC), el so d'una camapana, que presentarem juntament amb l'EI, durant una setmana. Al cap d'aquest temps el gos començarà a salivar només amb el so de la campana, fet pel que, aquesta salivació, passarà a ser una Resposta Condicionada (RC). Innocent, no?
Passem a un altra condicionament, també conegut, el cas del "Petit Albert". J.B.Watson, condicionar al petit bebè, de només nou mesos. El procediment fou el següent: Els nadons de nou mesos presenten por a molts pocs estímuls, però entre ells el so fort; Watson presentar a Albert un rata blanca. Davant aquest estímul no va presentar por ni ansietat, sinó més aviat curiositat. Però Watson, decidit a demostrar que el conductisme podia ser la base de qualsevol aprenentatge, va aplicar un soroll fort a prop del petit Albert cada vegada que la rata blanca apareixia. Pocs dies després, Albert fugia desconsolat cada cop que veia la rata. Aquesta por descontrolada es va generalitzar a tot allò que fos blanc: un conill, un abric blanc de pell, fins i tot al pare Noel. Potser ja no és tant innocent, no?  

Aldous Huxley va plasmar en el seu llibre "Un món feliç", la problemàtica d'un món controlat pel condicionament humà, i pel control biotecnològic (en aquest cas plasmat per la droga que prenen, anomenada SOMA). 
Una societat en que cada un forma part d'una classe social, però en la qual no hi ha cap mena de malestar, perquè han estat condicionat "per ser" d'una classe social determinada. Fa por pensar que això podria succeir en el món, ja que la llibertat de les persones no quedaria anul·lada, sinó que ni tan sols exisitiria. 
En el seu llibre Huxley presenta els protagonistes com a persones que no acaben de trobar el seu lloc en aquesta "felicitat" irreal. Personatges anomenats Bernard Marx i Lenina Crowne en referència als referents comunistes Marx i Lenin. 

Potser aquest món feliç que se'ns relata és el món al qual aspira qualsevol líder polític capitalista, ser el cap d'un seguit de classes socials, felices en les seves posicions, sense aspiracions personals, i sobretot sense reclamar mai una vida més digne. Potser els personatges principals, basats en pensadors comunistes, tot i haver crescut en aquest sistema, haver rebut el condicionament específic de la seva classes social, i prendre cada dia la droga de la felicitat, senten un cert malestar cap allò que els envolta. Potser és l'espernça de sentir que tot i que el sistema en que vivim ens obligui a pensar, sentir, i actuar com ell vol, hi ha persones capaces d'obrir els ulls i lluitar contra aquesta falsa felicitat, per arribar a alliberar-se, i per alliberar-nos a tots.

És necessari doncs, ara més que mai, que siguem capaces d'obrir els ulls i alliberar-nos dels mecanismes i mentides que ens fan viure en "un món feliç".